Bunbury és un animal de directe. L'escenari és el seu hàbitat natural –de fet costa imaginar-se'l, per exemple, anant a comprar el pa– i sap com manejar el públic al seu gust fins a berenar-se'l d'una sola queixalada. Un públic, d'altra banda, que ja és presa fàcil per a ell, perquè se l'ha guanyat a pols durant trenta anys picant pedra, des del rock ibèric dels Héroes del Silencio fins a la seva reubicació com a 'crooner' inquiet que no fa fàstics a gariebé res. El cabaret, les fronteres, un corrido, un tango, una cançó de Jeanette... Tot pot acabar sonant rematadament Bunbury.
El concert del Fórum es va convertir en una celebració d'aquesta trajectòria: va encadenar un reguitzell d'èxits que van sonar contundents i emocionants, amb el públic esgargamellant-se a cada estrofa. De la primera època van retrunyir èpiques 'El camino del exceso', 'Mar adentro' i 'Maldito duende', mentre que de la seva dilatada carrera en solitari van resultar memorables 'Puta desgradecida', 'El extranjero', 'Infinto' i 'El hombre delgado que no flaqueará jamás'. 'Lady Blue' va poser el llacet final a un concert rodó. Bravo Bunbury.
No hay comentarios:
Publicar un comentario